A partir d'aquell dia, tota dona major de 23 anys tenia el mateix dret a votar que qualsevol home. El debat va començar un dia abans, el 30 de setembre. Va ser intens i va estar replet d'encreuaments d'opinions. El mateix va ser protagonitzat per dues dones, les dues feministes, però amb opinions oposades. Aquestes eren Victòria Kent i Clara Campoamor.
Abans de 1931, quan va arribar la Segona República, el sufragi femení no estava en les ordres del dia del parlament. Va ser a l'arribada de la Segona República el 14 d'abril de 1931 quan es va començar a parlar sobre el vot de les dones. Ja en les eleccions a les Corts Constituents es va permetre el sufragi passiu, és a dir: les dones majors de 23 anys podien presentar-se com a candidates, i aquest va ser el començament de tot.
Després de les eleccions, tres dones van aconseguir un escó: Margarita Nelken pel PSOE, Clara Campoamor pel Partit Radical i Victòria Kent pel Partit Republicà Radical Socialista. Van ser aquestes dues últimes els qui van protagonitzar, amb discursos oposats, el debat ocorregut l'1 d'octubre de 1931. Però a més dels seus discursos, va haver-hi altres ressenyables per part d'altres diputats.
Roberto Novoa Santos, de la Federació Republicana Gallega, es va pronunciar amb un discurs que afortunadament hui dia seria impensable: “Per què hem de concedir a la dona els mateixos títols i els mateixos drets polítics que a l'home? Són per ventura equació? Són organismes igualment capacitats? La dona és tota passió, tota figura d'emoció, és tot sensibilitat; no és, en canvi, reflexió, no és esperit crític, no és ponderació. Quin seria el destí de la República si en un futur pròxim, molt pròxim, haguérem de concedir el vot a les dones?”.
D'altra banda, Hilario Ayuso, diputat pel Partit Republicà Federal, va proposar que les dones pogueren votar, però a partir dels 45 anys. Això no era suficient per a Clara Campoamor. Campoamor va treballar incansablement perquè no hi haguera discriminació de sexes, per la igualtat entre els fills extramatrimonials i pel divorci. No obstant això, la cosa per la qual més es recorda a l'advocada és per la seua lluita pel sufragi universal.
A continuació vos deixem alguns extractes de les intervencions de Clara Campoamor i Victoria Kent.
Victòria Kent: “Crec que el vot femení ha d'ajornar-se, ho diu una dona que, en el moment crític de dir-ho, renúncia a un ideal», va sentenciar en el seu discurs enfront de les Corts i va prosseguir: «quan transcórreguen uns anys i veja la dona els fruits de la República i reculla la dona en l'educació i en la vida dels seus fills els fruits de la República, llavors, Srs. Diputats, la dona serà la més fervent, la més ardent defensora de la República. Si les dones espanyoles foren totes obreres, si les dones espanyoles hagueren travessat ja un període universitari i estigueren alliberades en la seua consciència, jo m'alçaria hui enfront de tota la Cambra per a demanar el vot femení. Però en aquestes hores jo m'alce justament per a dir el contrari i dir-ho amb tota la valentia del meu esperit”.
Clara Campoamor: “Precisament perquè la República m'importa tant, entenc que seria un gravíssim error polític apartar a la dona del dret del vot. Jo soc Diputada per la província de Madrid; l'he recorreguda, no sols en compliment del meu deure, sinó per afecte, i moltes vegades, sempre, he vist que als actes públics acudia una concurrència femenina molt superior a la masculina, i he vist en els ulls d'aquelles dones l'esperança de redempció, he vist el desig d'ajudar a la República, he vist la passió i l'emoció que posen en els seus ideals. La dona espanyola espera hui de la República la redempció seua i la redempció del fill. No cometeu un error històric que no tindreu mai bastant temps per a plorar en deixar al marge de la República a la dona, que representa una força nova, una força jove… Que està anhelosa, aplicant-se a si mateixa la frase d'Humboldt, que l'única manera de madurar-se per a l'exercici de la llibertat i de fer-la accessible a tots, és caminar dins d'ella”.
Finalment, després dels discursos es va procedir a la votació, resultant en 161 vots a favor, 121 en contra i 188 abstencions, quedant aprovada la proposta. La primera vegada que les dones van poder exercir el seu dret a vot va ser en les eleccions generals del 19 de novembre de 1933.
