Canals és una població de la comarca de la Costera. Limita amb l'Alcúdia de Crespins, Cerdà, la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Montesa, Torrella i Vallés (a la mateixa comarca) i amb Aielo de Malferit i l'Olleria (de la comarca de la Vall d'Albaida).
Localitzat a la vall de Montesa, entre la Serra Grossa i la Costera. La major part del municipi és plana, amb un xicotet sector al sud per on penetren les estivacions de la Serra Grossa, on s'alça l'Atalaia (556 msnm) i la Creu (520 msnm). A més, limita amb l'Olleria de manera que queda entre ambdós el port del mateix nom. El riu Cànyoles travessa el terme en direcció O-NE; el riu dels Sants, afluent del Cànyoles, neix prop d'aquest terme, es bifurca i forma dues séquies per a regs en els termes de Xàtiva i d'altres localitats de la Costera.
El municipi conté els nuclis de població de Canals, Ayacor i la Torre de Cerdà, o Torre dels Frares. La vila està situada a la ribera esquerra del riu Cànyoles. Per la seua proximitat a l'Alcúdia de Crespins forma una conurbació amb aquesta localitat. Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-7.
En l’actualitat Canals té una població de 13.600 persones.
Els orígens de Canals es remunten a la Història Antiga gràcies al seu assentament privilegiat vora la confluència del riu Cànyoles i del xicotet riu dels Sants de la Pedra. Diverses restes arqueològiques i especialment, una làpida funerària que hi havia a l’antiga església gòtica (a hores d'ara situada al Museu de Belles Arts de València) fan pensar en l’existència d’una vil·la romana. A més, passava la Via Augusta per Canals, la qual esdevingué després el camí de Castella.
En època dels àrabs, Canals era un nucli urbà molt important de la rodalia, ja que constituïa l’enclavament que regulava les aigües del riu del Sants. Aquest factor de l’aigua, tan decisiu en el món agrícola, ha quedat representat en un dels quarters de l’escut de la vila. La conquesta cristiana per part del rei Jaume I s’esdevingué el 1244. La torre i l’alqueria de Canals foren donades al comte Dionís d’Hongria. La Baronia de Canals va pertànyer successivament als Urrea i a Raimon de Riusec, el qual la va vendre als Jurats de la Ciutat de Xàtiva en 1352. Per altra banda, la Baronia de la Torre, propietat de la família Borja, també va ser comprada per Xàtiva el 1506.
El Canals medieval s’assentava sobre el barri anomenat El Secanet, on era l’església gòtica enderrocada a mitjans de segle XX i on, al segle XVII, es bastirà l'església parroquial actual.
La vila de Canals tenia tres portals ja desapareguts: el de Sant Roc, prop de la Lloca; el del Salvador, al final del Goleró i el de Sant Antoni, a la plaça de la Presó. És possible que n’existira un quart al carrer dels Sants de la Pedra: Abdó i Senén.
El terme de Canals forma part del cor de la comarca de la Costera, és la segona població més important. Ens trobem «on comença l’horta i acaba el secà». Els conreus de les hortes envolten la vila i els annexos: La Torre, Aiacor i la Torre dels Frares. Només al sud trobem les muntanyes de la Serra Grossa, amb el Port de l’Olleria, els Picatxos i la Llometa dels Lladres. Des del port es poden contemplar magníficament els pobles de la contornada. Allí mateix es troba el paratge de El Túnel on trobareu l’Alberg de la Natura al costat d'una zona recreativa per a gaudir del paisatge.
Els camins de les diverses partides del terme de Canals permeten llargues i tranquil·les passejades. Podeu anar pel cementeri al paratge de les Moles i al Gorg de Sant Pere, en el riu Cànyoles. Les Moles són una antiga pedrera que hi ha al llit del riu, on s’excavaren les moles dels antics molins fariners i han quedat els forats cilíndrics en la roca. També podeu passejar fins a l’ermita del Crist de la Salut i seguir després fins a Aiacor, on en el carrer de Bonavista trobareu una perspectiva idíl·lica de la comarca de la Costera.
El nucli antic de Canals està conformat per carrerons i places típiques. Els balcons de moltes cases apareixen coberts amb plantes i en alguns murs podem admirar capelletes ceràmiques amb advocacions populars. Moltes són d'entre els segles XVII i XIX.
El pas del riu dels Sants per l’interior de la vila ofereix encara alguns safareigs particulars que s'aprofitaven per a fer la bugada. Molt a prop tenim La Lloca, un arbre immens que podem aprofitar per a seure a la seua ombra i descansar una mica. Pel que fa als monuments, cal visitar la Torre i l’oratori dels Borja a la Torreta. Allí va nàixer el Papa Calixt III. L’oratori conserva un interessant retaule d’ànimes de principis del segle XVI. L’església parroquial té una magnífica portada de pedra, acabada el 1628. Al monestir -de clausura- de Santa Clara podeu veure la capella neogòtica, de principis de segle XX. No gaire lluny, en l’antiga placeta del Mercat o de Sant Gaietà està el Casino Gran, el qual es va construir el 1931 després que va tocar la grossa de la loteria de Nadal a Canals. Conserva pintures i murals amb vistes antigues de la vila.
L’ermita del calvari és també de començaments del segle XX. L’advocació titular és el Santíssim Crist de la Salut, la festa del qual se celebra al setembre. Aquest calvari té la peculiaritat d’haver-se edificat al pla, ja que normalment trobem els calvaris valencians sobre muntanyes o elevacions. Des d’ací es pot anar a la Serratella i veure la petita ermita del Sant Crist d’Aiacor, del segle XVIII.
A Aiacor i a la Torre del Frares també hi ha esglésies antigues.
La terrisseria i la boga encara formen part de la tradició artesana de Canals.
El municipi ofereix una variada i extensa oferta comercial, amb botigues, tendes i comerços de tot tipus, que cobreixen qualsevol necessitat dels compradors i compradores.
L’oci queda cobert amb una gran oferta d’establiments, amb restaurants, bars i cafeteries.
El Mercat Municipal proporciona una gran varietat de productes frescos que van des del peix, la carn, les verdures, els llegums, les hortalisses, fins al pa i la brioixeria, la xarcuteria i les flors, de manera que adapta la seua oferta a les noves tendències de consum. També compta amb un servei de bar-cafeteria. El seu horari és de dilluns a dissabte des de les 7.00 h fins a les 14.00 h.
El divendres al matí, aquesta oferta comercial s’amplia amb un mercat al carrer.
Les festes patronals en honor a Sant Antoni Abat se celebren els dies 16, 17 i 18 de gener, però abans s’hi fan actes com, per exemple:
8 de desembre. Entrada de la primera soca de la foguera.
1 de gener. Començament de la “plantà” de la foguera.
Pel que fa als dies festius en honor al patró, destaquem els actes següents:
16 de gener. Dia de la foguera. Cavalcada de carrosses i comparses. Solemnes Vespres i cremà de la foguera.
17 de gener. Dia de Sant Antoni. Missa Major, concert i processó.
18 de gener. Dia dels parells. Benedicció del animals. Desfilada dels Parells tirant obsequis per tots els carrer de la població. Dinar de les cassoles.
La Fira de Setembre acull diversos actes esportius, culturals i musicals.
A més a més, s’hi fan moltes festes de carrer. Les de Santa Creu de la Torreta i les Sant Vicent Ferrer en el barri del Secanet conserven la tradició d’enlairar una cucanya.
Durant les festes patronals els plats forts són la cassola d'arròs al forn i l'olla, acompanyats de les pastes típiques: pastissets de moniato, rollets d'anís, coques de sagí i rosegons. Una dels costums és torrar botifarres i llonganisses en les brases de la Foguera i anar d'esmorzar popular amb amics i amigues el dia de Els Parells.
Canals és seu de premis de pintura, de fotografia i de concursos literaris. Durant l’any se celebren exposicions, conferències, concerts i cursets.
L’Ajuntament ha publicat diversos llibres sobre Canals, algun dels quals conté resums en anglés, espanyol, francés i italià. Cal destacar el llibre anual de festes, sense cap dubte un dels millors del nostre país.
Sol·liciteu informació sobre les activitats programades cada mes a la Casa de la Cultura, on trobareu també la sala d’exposicions, la sala de conferències, la biblioteca pública i l’oficina d’informació juvenil.
Consulteu la programació del Centre Cultural Papa Calixt III on podreu escoltar música i veure teatre i cinema.
Com a molts altres municipis, a finals de segle XIX l'augment de la població fa necessària la construcció d'un nou cementeri. Els terrenys de l'actual necròpoli són cedits en testament per Don Juan Bautista Cerdá Alventosa, presbiteri de Canals, l'any 1889. En total, la parcel·la constava de 4.735 m2.
En 1903, baix l'alcaldia de Don Fulgencio Martinez Lloret, nomenen al mestre d'obres Lluis Gordó Sancho de Xàtiva per a l'estudi del solar cedit i posterior construcció de l'actual cementeri en ell.
L'entrada del camí del cementeri és comprada per l'Ajuntament a Na Vicenta Maria Sanchis. Consta de 5 fanecades, que van costar en aquell moment la quantitat de 875 pts. En l'any 1914 s'habilita l'entrada al cementeri, que es decora plantant 30 xiprers, 15 a cada costat. Aquests arbres són de la mateixa època en què es planta la nostra Lloca.
La Façana principal està rematada amb adornaments de pedra artificial, i va costar 325 pts a l'empresa Francisco Vidal de València. Els llindars i altres treballs de cantera de la façana son elaborats per Francisco Fayos Maset. Les portes de ferro pesen 46 arroves (552 kg), a 7 pessetes l'arrova, i van estar realitzades per German Català Llopis de Valencia. És una façana de gust eclèctic amb tocs neogòtics en el coronament. Un timpà d'arc apuntat en arquivoltes emmarca un cercle amb les sigles DOM (Deo Optimo Maximo), "A Dios, el major y mas grande".
La història de l'actual cementeri consta de tres fases:
1.- Es beneeix el 14/02/1908, encara que el primer soterrament és el 07/12/1907. La primera persona soterrada va ser Don Álvaro Martinez, metge de Canals. En esta primera fase es reserva un espai que un poc més tard s'utilitzarà com a cementeri civil.
2.- En acabar-se la Guerra Civil es proposa fer l'ampliació que es du a terme en l'any 1940. El primer soterrament en la nova parcel·la és el de Vicente Colomer Juan.
3.- L'última ampliació es fa en la primera dècada dels anys 2000. S'unifica tot el cementeri, desapareguent el cementeri civil, i al seu lloc s'habilita un magatzem.