L'humanista i pedagoga espanyola, María de Maetzu, al Dimecres Violeta d'aquesta setmana
María de Maetzu, nascuda a Vitòria, 18 de juliol de 1881 va ser una pedagoga i humanista espanyola.
Va ser pionera en la lluita per l'educació de les dones a Espanya, una labor que va desenvolupar durant tota la seua carrera com a docent, des que va començar en una humil escola, situada en el barri de les Corts de Bilbao, fins al seu establiment a Madrid, on va treballar incansablement perquè les joves que acudien a estudiar a la capital pogueren tindre la millor formació universitària possible.
Creada a Madrid per la Junta d'Ampliació d'Estudis, la Residència Internacional de Senyoretes, li va ser encomanada la seua organització i direcció. Càrrec que va exercir entre 1915 i 1936 i que es convertiria en el gran projecte de la seua vida. La Residència de Senyoretes va suposar un èxit immediat que compartia els seus objectius amb l'Institut Internacional, dirigit per Susan Huntington als Estats Units. Era una microcomunitat de coneixement femení. Fruit de la seua relació amb Huntington van ser els viatges que va realitzar a aquell país amb els quals va aconseguir establir el primer programa d'estudi per a dones a l'estranger. En 1923, totes aquestes col·laboracions es van englobar sota un conveni bilateral de col·laboració, articulades en quatre tipus d'iniciatives: intercanvi d'alumnes, lectorats a l'estranger, beques d'investigació i intercanvi de material de laboratoris i bibliogràfic.
A la Residència podia accedir qualsevol xica major de 17 anys que fera els seus estudis a Madrid o preparara el seu ingrés en les facultats universitàries Escola Superior de Magisteri, Escola Normal, Escola Llar o que estiguera ampliant la seua formació científica privadament. També s'admetien alumnes estrangeres i externes. Se'ls oferia, a més de residència, classes i cursos donats en les seues dependències. Així, hi havia classes complementàries de Pedagogia i Filosofia, donades per Maeztu. L'èxit va ser rotund i prompte va succeir que el nombre d'estudiants de llicenciatures i doctorats sobrepassara a les aspirants a mestres. A més, era lloc de trobada amb conferències i cursos el públic dels quals era eminentment femení i que van aconseguir gran notorietat al Madrid dels anys vint i durant la Segona República.
Una de les figures més rellevants que van visitar la Residència va ser Gabriela Mistral, que es va allotjar allí el desembre de 1924. Des de llavors, van mantindre una amistat amb alts i baixos que duraria fins a la mort de Maeztu en 1948. En 1931 Marie Curie es va allotjar també durant la seua estada a Madrid. Aquell mateix any, a l'octubre, Victoria Ocampo, directora de la revista Sud argentina, va pronunciar una conferència sobre Harlem i, en 1935, va donar una altra amb el títol "Supremacia de l'ànima i de la sang". María Montessori també va residir quan va estar a Madrid donant conferències sobre el seu mètode en 1934.
En 1921 al costat de Clara Campoamor va fundar la Federació de Dones Universitàries, Maeztu va ser la vicepresidenta i Campoamor la secretària. En 1928, es va celebrar a Madrid el XII Congrés Internacional de Dones Universitàries i nombroses delegades es van allotjar en la Residència. Espanya va estar representada per María de Maeztu, Matilde Huici, Jimena Quirós, Matilde Ruíz i Clara Campoamor.
En 1926 María de Maeztu va ser cofundadora i primera presidenta del Lyceum Club Femení a semblança dels ja existents a Europa; si bé des d'un principi ella advocava per un club mixt, va haver d'acceptar el reglament internacional que regia a Europa. El Lyceum tenia com a objectiu fomentar l'esperit col·lectiu de les dones i ser també un lloc obert a les dones casades que no volien tindre com a únic horitzó les quatre parets de la llar. Al mateix temps que els facilitava un lloc de trobada i promovia el desenvolupament educatiu, cultural i professional de les dones, així com facilitava l'organització d'obres de caràcter social. Es va inaugurar amb cent cinquanta sòcies de totes les tendències. Seguint el model internacional, va disposar de seccions de Literatura, Ciències, Arts Plàstiques i Industrials, Social, Música i Internacional. Maeztu organitzava cursets, conferències, concerts, exposicions, a càrrec d'intel·lectuals, científics i d'artistes nacionals i estrangers. El club era aconfessional i apolític, i l'admissió com a sòcia estava restringida a dones que hagueren fet treballs literaris, artístics o científics, participat en causes socials o posseïren títols acadèmics.
Tota la seua vida va estar dedicada no sols a l'educació de les seues alumnes, sinó a oferir-los una formació intel·lectual que fomentara la responsabilitat civil i la participació igualitària i integral en la construcció d'Espanya. Els viatges i la seua relació amb pedagogues i professores d'altres països li van fer veure que els avanços en l'educació de la dona tenien com a conseqüència el desenvolupament d'una conscienciació política i social.
En arribar la II República, seria una de les tres primeres parlamentàries espanyoles, juntament amb Margarita Nelken i Clara Campoamor.