La cassola d'arròs al forn
En la gastronomia de Canals està present la tradició terrissera de la confecció d'olles i cassoles de fang cuit. Sens dubte aquest factor ha influït en els potents plats típics que s'elaboren durant aquests dies per a recobrar forces durant les festes. El dia de Sant Antoni se sol elaborar en les cases un bon puxero deixant un sobrant de brou, carn i cigrons, que seran part dels ingredients per a preparar l'endemà el que sens dubte és el plat rei de les festes: l'arròs al forn, que tots prenen en acabar el dia dels Parells en un típic i multitudinari sopar, el qual encara segueix denominant-se dinar de cassoles.
Els seus ingredients principals són la cansalada, els cigrons i els diversos productes procedents del porc utilitzats en l'elaboració del puxero (carn i pilotes elaborades amb magre picat) juntament amb el brou obtingut. A més a més, tot tenint present el número de comensals i la grandària de la cassola, se li afegeixen creïlles, tomaca oberta per la meitat, de dos a quatre botifarres i, el més important, una cabeça d'alls coronant la cassola.
No s'ha que confondre amb altres variants d'arròs al forn de poblacions veïnes, on és comuna la seua elaboració sense utilitzar el puxero, simplement amb brou o fins i tot aigua i afegint-li embotits, costelles de porc i/o cansalada (arròs en tanda).
Pastes de Sant Antoni
Un altre aspecte destacable és el dels dolços típics. Generació rere generació, els veïns de Canals han preparat acuradament les tradicionals pastes de Sant Antoni, entre les quals destaquen: el pastís de moniato, el rotllet d'anís, el rosegó d'ametla o la coqueta de sagí. El visitant que vulga recordar Canals amb un bon sabor de boca podrà adquirir els típics dolços en els forns i pastisseries locals. Acompanyats de licors, mistela (vi dolç), cafè o infusions, aquests dolços són ideals per a després de cada menjar o per a qualsevol moment del dia.
Coques
També durant les festes patronals és típica la "coca de cansalà", una coca de sal coronada amb un troç de cansalada i/o amb embotits (llonganissa, xoriço, botifarra). Altra coca salada que es menja tot l'any és la "de pemintó i tomaco", amb una massa esponjosa a la que se li afegeix un sofregit de tomaca i pimentó verd (i opcionalment tonyina, pinyons i ou ratllat). Finalment, pel que fa a la vessant dolça, destaca la "coca en llanda", clàssica arreu del territori valencià ("coca de llanda"). Es tracta d'un bescuit esponjós amb una capa de sucre per damunt (de vegades també amb ratlladura de llimó i canyella).
