Va revolucionar per complet el món de la moda i de l’alta costura en una època especialment complicada: el període d’entreguerres. Va donar un gir a les peces de roba de dona, que a partir de la seua irrupció començaren a ser més còmodes i senzilles.
D’aquesta forma va alliberar a les dones de la cotilla o cosset i de les vestimentes aparatoses que limitaven els seus moviments. Va aconseguir trencar amb els estereotips establerts i amb els rols de gènere, i es va convertir en una dona independent que sabia el que volia i que no estava disposada a continuar vestint-se ajustada i amb faldes llargues.
No va ser tasca fàcil canviar l’estil barroc de grans adorns i ornaments per tractar d’innovar ambcòmodes peces de roba masculines adaptades al cos femení. A més, va popularitzar el cabell curt típic en homes, va crear roba per a la dona treballadora, va generalitzar l’ús de la bijuteria i va estendre l’ús del negre com a color de l’elegància (sols s’associava amb el dol i la viudetat).
Coco va ser pionera en obrir el seu propi negoci l’any 1910. Malgrat això, va necessitar l’ajuda econòmica d’un dels seus amants, ja que els bancs li negaven l’accés als préstecs bancaris per tractar-se d’una dona. Una dècada després, l’any 1921, va llançar un producte que encara hui és la seua senya d’identitat: el perfum Chanel núm. 5, i uns anys més tard, en 1935, ja era una empresària de reconegut prestigi amb més de 4.000 treballadors i treballadores.
No obstant això, a l’inici de la Segona Guerra Mundial va haver de tancar totes les seues tendes i traslladar-se a Suïssa. Però Chanel era una dona inconformista, i l’any 1954 va tornar de nou a París per a obrir algunes de les seues boutiques, les quals van ressorgir amb més força.
En definitiva, Coco Chanel va ser independent, feminista i revolucionària. Tot un símbol de dona moderna, activa, lliure i atrevida. Mai es va casar, va tindre diversos amants, tant homes com dones, i defensava l’amor lliure i sense classes socials ni gènere, lluitant per la igualtat i convertint-se en un exemple de superació. Podem dir que va que li va posar els pantalons al feminisme.