Va crèixer en una època en la que les lleis imposaven la segregació racial en el sud dels Estats Units i és coneguda per ser una de les màximes exponents del feminisme negre, moviment polític i social que busca abordar les desigualtats racials i de gènere mitjançant un enfocament interseccional.
En un dels seus llibres més divulgats, “Mujeres, Raza y Clase” (1981), argumenta com les dones negres han sigut marginades tant pel racisme com pel sexisme i revela la connexió entre aquests sistemes d’opressió. Va fer que la resistència de les dones negres de la classe treballadora fora visible i central per a la teoria i l’acció feminista i d’alliberació de les persones negres.
Durant l’any 1961 Davis va començar a estudiar francés en Boston, i gràcies a la seua feina va aconseguir pagar-se un viatge a Europa, on va compartir temps amb altres joves que tenien idees de canvi i revolució. Les seues ganes de cultivar-se intel·lectualment van fer que passara dos anys en Alemanya estudiant filosofia.
Quan va tornar als Estats Units, va impartir classes en la Universitat de Califòrnia, d’on va ser expulsada per la seua afiliació al Partit Comunista en 1969. Després d’aquest succés, la seua figura es va transformar en símbol del moviment per la lluita dels drets civils.
Més tard, va ser acusada d’haver introduït una arma en l’interior d’una presó, en la qual es va cometre un homicidi. Per tal cosa, Davis va fugir i l’FBI la va anomenar com una de les criminals més buscades, fins que la van trobar i arrestar. Després de 16 mesos en presó, en el judici va ser absolta de tots els seus càrrecs però, a causa de les seues activitats de militància, se li va prohibir donar classes en les universitats estatals.
L’any 2006 va ser guardonada amb el premi Thomas Merton, en reconeixement de la seua lluita per la justícia als Estats Units i en el món. En desembre de 2014 va rebre el títol de doctor honoris causa de la Universitat de Nanterre, França.