Dimecres Violeta: Mary Ann Bevan

14/06/2023
En el Dimecres Violeta d'aquesta setmana descobrim la història de Mary Ann Bevan (Londres, 1874), una dona valenta i una mare capaç de tot per donar-li la millor vida als seus fills i que va destacar pel seu treball com a infermera i per convertir-se en image de la lluita per la dignitat de totes les persones.

Mary Ann Webster va nàixer en el si d'una família nombrosa. Va estudiar i es va graduar com a infermera en 1894 abans de casar-se amb Thomas Bevan, amb qui va tindre dues filles i dos fills. Lamentablement, Thomas va morir de sobte onze anys després en 1914, i va deixar a Mary Ann en una desesperada situació, ja que amb el seu sou no era suficient per a mantenir la família.

A més, Mary va començar a patir dolors musculars i articulars molt forts, i els mals de caps li eren insuportables. Li van diagnosticar acromegàlia, un trastorn causat per la secreció excessiva d’hormones de creixement en la glàndula pituïtària. A conseqüència de la medicina limitada de l’època, no hi havia forma de prevenir ni tractar el patiment.

L’acromegàlia li produïa un creixement anormal i desproporcionat, que li va canviar el rostre, nas i mandíbula, donant-li un aspecte poc convencional. Aquesta condició la va perjudicar a la feina, ja que els pacients s’atemorien pel seu aspecte gran i poc normalitzat.

Donada la situació, i sense altres recursos, Mary es va veure obligada a utilitzar la seua aparença per a guanyar-se la vida. Per açò, va agafar una feina en un espectacle de persones amb semblances inusuals on va passar la resta de la seua vida, fins 1933.

Molts anys després, en 2006, un doctor holandés va decidir denunciar a Hallmark Cards (una important empresa de targetes de felicitacions) de ser insensible contra Mary Ann i altres persones que pateixen aquesta malaltia. Aquestes targetes mostraven a Mary en primera plana, on apareixia amb la frase “la dona més lletja del món”, com una forma de burla contra ella. El doctor explicava que Mary havia estat en diversos espectacles en Anglaterra i després als Estats Units d’Amèrica, portant una vida miserable i dolorosa i que no era correcte, en ple segle XXI, utilitzar la seua imatge per a crear una targeta de natalici insultant a totes les persones sofridores d'acromegàlia.