És considerada una de les veus més influents en la teoria política contemporània i la teòrica de gènere més influent del món, gràcies a la seua forma destacada d'activisme i les seues aportacions en els estudis de gènere que han causat un notable impacte en diferents àmbits com la política, els estudis literaris, la psicoanàlisi o el dret.
De xiqueta, Judith era considerada una alumna problemàtica a l’escola, ja que desobeïa ordres i era rebel. Més d’una vegada va ser expulsada baix advertències de la directora, qui insinuava que podria convertir-se en delinqüent. Tot allò no va tindre transcendència, ja que Butler va aconseguir estudiar en prestigioses universitats i va destacar per la seua carrera acadèmica i per escriure més d’una quinzena de llibres.
És autora d’obres com “El género en disputa: Feminismo y la subversión de la identidad” (1990) i “Cuerpos que importan: Sobre los límites materiales y discursives del sexo” (1993), en els que va desafiar les nocions convencionals de gènere i va desenvolupar la seua teoria performativa de gènere. Altres dels seus treballs tracten temes rellevants per a diverses disciplines acadèmiques, tal com la filosofia, la teoria literària i retòrica, el dret, la sociologia, la ciència política, el cinema i la literatura.
Al llarg dels anys, Judith li ha donat suport als moviments socials pels drets LGTB+ i s’ha pronunciat sobre molts temes polítics contemporanis, incloent-hi critiques al sionisme, la política israeliana, i els seus efectes en el conflicte palestí-israelià.
Butler va rebre el Premi Adorno de la Ciutat de Frankfurt en 2012 per les seues contribucions a la filosofia feminista, i té títols honorífics en més de deu universitats. Actualment és professora del departament de retòrica i literatura comparada en la Universitat de Berkley als Estats Units.