Recordem Clara Campoamor en la prèvia de les eleccions locals i autonòmiques
24/05/2023
Carmen Eulalia Campoamor Rodríguez, més coneguda com a Clara Campoamor, és la nostra protagonista del Dimecres Violeta d’aquesta setmana amb motiu de les eleccions municipals i autonòmiques, ja que va ser una de les principals impulsores del sufragi femení a Espanya.

Clara va nàixer el 12 de febrer de 1888 a Madrid. Amb tan sols 10 anys, a causa de la mort de son pare, va haver de deixar els seus estudis per a col·laborar amb l’economia familiar. Va treballar com a modista, dependenta, comercial i telefonista fins que mitjançant oposició va aconseguir plaça com a auxiliar femenina en el cos de Telègrafs del Ministeri de la Governació amb destí a Sant Sebastià. Al cap dels anys va tornar a Madrid per haver obtingut plaça com a professora especial de taquigrafia i mecanografia en l’Escola d’Adults.

L'any 1920, al mateix temps que treballava, va finalitzar els seus estudis de batxillerat, cosa que després li va permetre matricular-se a la Facultat de Dret, convertint-se en una de les poques advocades espanyoles de l’època. Va ser dona pionera en molts àmbits: primera advocada en defensar un cas enfront del Tribunal Suprem, primera a ocupar la junta directiva de l’Ateneu de Madrid, primera dona en parlar al Congrés i primera en pronunciar-se davant la Societat de Nacions (l’actual ONU).

Clara va mantindre sempre una gran activitat com a conferenciant en l’Associació Espanyola de Dones Universitàries i en l’Acadèmia de Jurisprudència, defensant sempre la igualtat de drets de la dona i la llibertat política. L'any 1931 va obtindre un escó de diputada per Madrid i, per això, va poder formar part de la Comissió constitucional, destacant en la discussió que va conduir a aprovar l’article 36, on es reconeixia per primera vegada el dret de vot a les dones en la Constitució Republicana.

Clara Campoamor va ser una gran defensora de la igualtat de drets de les dones en molts àmbits i en diferents càrrecs de responsabilitat. Va haver d’enfrontar-se a gran part de la Càmera de diputats, incloent dones com Victòria Kent i Margarita Nelken que, a pesar de veure amb bons ulls el vot femení, advertien que no era el moment idoni per a atorgar aquest dret, argumentant que les dones espanyoles mancaven de maduresa i responsabilitat social, coses que podien posar en perill l’estabilitat de la República.

Clara no va aconseguir renovar la seua acta de diputada a les eleccions de l’any 1933 i va haver d'exiliar-se cinc anys més tard, a causa de la guerra civil. De primeres va viure a Argentina, i finalment es va traslladar a Suïssa, on va passar els seus últims anys. Mai va deixar de lluitar pel dret irrenunciable a la igualtat efectiva i la no discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.