La vida personal de Nadia no ha estat res fàcil. La seua família i ella treballaven a una granja i pertanyien a la minoria ètica religiosa yazidí. A l'any 2014, la comunitat yazidí es va veure acorralada pels combatents de l'Estat islàmic, qui van prendre com a esclaves a més de 6500 dones joves i van assassinar a 600 persones, d'entre elles, a la seua mare i a sis germans i germanastres de Nadia. Aquests actes van ser condemnats per les Nacions Unides com a genocidi.
Nadia Murad va ser una de les joves presonera i retinguda a la ciutat de Mosul. Va ser cremada amb cigarrets, colpejada i víctima de múltiples violacions col·lectives. Al cap d'onze mesos, va ser capaç d'escapar del seu segrestador, a causa d'un descuit al deixar-se el pany obert, abans que la vengueren al mercat negre. Va ser acollida per una família veïna que la va ajudar a eixir clandestinament de la zona controlada per l'Estat Islàmic, cosa que li va permetre arribar al campament de refugiats Rwanga en Duhok, ciutat al nord d'Iraq. Gràcies a una ajuda per a persones refugiades, durant l'any 2015, va aconseguir arribar a Alemanya on es va convertir en la primera Ambaixadora de Bona Voluntat per a la Dignitat dels Supervivents del Tràfic de Persones.
La seua memòria "Jo seré l'última: Història de la meua captivitat i lluita contra l'Estat islàmic" va ser publicada l'any 2017. A més és fundadora de la iniciativa Nadia, una organització dedicada a ajudar a dones i xiquets víctimes de genocidi, crims de guerra i tràfic de persones, i que dona suport per a reconstruir vides i comunitats.
El dia 5 d'octubre de 2018, l'activista va rebre el Premi Nobel de la Pau per la seua incansable lluita pels drets humans i per les seues mostres de valentia i d'un sentit del compromís extraordinari. La violència contra les dones i xiquetes és la forma predominant de violació dels drets humans en tot el món. És la vertadera xacra a la qual Nadia Murad confronta amb forces, perseverança i valentia.