Des de la seua infància, Irena Sendler va sentir simpatia per les persones jueves, heretada de son pare, que era un reconegut metge qui va morir de tifus a causa de tractar a pacients sense recursos. Després de la seua mort, els líders de la comunitat jueva es van oferir a pagar-li els estudis a Irena.
Va cursar Estudis Literaris a la Universitat de Varsòvia, on va destacar per la seua oposició a la política de discriminació introduïda en 1935 contra els jueus, obligats a seure en bancs separats reservats per a ells. Per aquest motiu, la van expulsar de forma temporal de la Universitat.
Quan Alemanya va envair el país en 1939, Sendler era infermera del Departament de Benestar Social de Varsòvia, en el qual treballava incansablement per a alleujar el sofriment de milers de persones tant jueves com catòliques. Gràcies a ella, aquests menjadors proporcionaven menjar per a orfes, ancians i pobres i repartien roba, medicines i diners.
A pesar de ser catòlica, va decidir portar un braçalet amb l’estrella de David com a signe de solidaritat i per no cridar l’atenció. Prompte, va començar a visitar a algunes famílies per a oferir-li’ls la possibilitat d’endur-se als seus fills fora del gueto. Arriscant la seua pròpia vida, va organitzar i aconseguir la fugida de més de 2500 xiquets i xiquetes jueves, pràcticament condemnats a ser víctimes de l’Holocaust. Els evacuava per distints mitjans: en ambulàncies, sacs, cistelles de fem, caixes de ferramenta, carregaments de mercaderies, taüts...
Per més dificultats que es trobava, Irena no es va donar per vençuda. Va seguir amb la seua labor d’infermera i va ocultar els seus propòsits d’aquesta manera. Mentre salvava a les futures víctimes del gueto, Jolanta (nom en clau d’Irena), va registrar a totes les xiquetes i xiquets que aconseguia traure perquè no perderen la seua identitat.
El 20 d’octubre de 1943, va ser arrestada, torturada i sentenciada a mort per la Gestapo, encara que mai va revelar el parador dels jueus i les jueves que escaparen.
No obstant això, un soldat polonés la va alliberar amb l’excusa d’un interrogatori addicional i, a l’endemà, va aparèixer en la llista de defuncions. Després d’aquest succés va seguir treballant amb una altra identitat i amb molta precaució de no deixar possibles pistes, i va enterrar els registres dels alliberats en el jardí d’una veïna.
Una vegada la guerra va acabar, Irena va desenterrar les llistes per a entregar-les al Comitè de salvament dels jueus i les jueves supervivents. La tasca d’Irena no va ser descoberta fins anys després, quan va ser reconeguda la seua fotografia per milers d’homes i dones que asseguraren ser salvats i cuidats per aquesta infermera. Va morir l’any 2008 en Varsòvia.