Benazir (1957) va ser la filla major del president i ex-primer ministre Zilfikar Ali Bhutto, qui va ser executat el 4 d’abril de 1979. Després de la seua mort, va assumir el lloc de líder del Partit Polític del Pakistan (PPP), però des de Londres, exiliada baix arrest domiciliari.
Bhutto va tindre una educació pròpia de la classe privilegiada. Va estudiar a una escola cristina on va aprendre l’anglés a la perfecció. A més, va estudiar ciències polítiques a Harvard i, a continuació, va continuar formant-se en economia i filosofia a Oxford.
El 16 de novembre de 1988, durant les primeres eleccions democràtiques en el Pakistan en més d’una dècada, el seu partit va obtenir la majoria dels vots, convertint-se en la primera dona, i la persona més jove (amb 35 anys), en dirigir un país musulmà.
Durant les campanyes electorals, el partit de Bhutto va manifestar la seua preocupació per assumptes socials i de salut de les dones. La líder feminista tenia postures molt fortes a favor de la lluita de gènere i els drets i llibertats de les dones i va anunciar nombrosos projectes de desenvolupament destinats per a les dones del país. No obstant això, mai les va poder dur a terme durant els seus períodes com a Primera Ministra a causa de la gran pressió exercida pels partits de l’oposició.
Tindre el poder va comportar conseqüències per a Bhutto, entre elles, va ser acusada de corrupció durant les dues legislatures en les quals va governar. Per aquest motiu es va haver de tornar a exiliar, aquesta vegada a Dubai en 1999, on va romandre al voltant de huit anys fins que va arribar a un acord amb el nou president, qui li garantia amnistia esborrant tots els càrrecs que tenia.
Malgrat això, el mateix dia que va tornar al país, la comitiva que acompanyava a la política va patir una sèrie d’atemptats on moriren almenys 139 persones i més de 400 resultaren ferides. Finalment, als quasi tres mesos d’haver tornat de l’exili, després d’una manifestació que encapçalava el seu partit, va ser assassinada el 27 de desembre de 2007, i amb ella 22 persones més. Va succeir dues setmanes abans de les eleccions, on es tornava a presentar com a candidata líder.
Sense dubte, Benazir Bhutto va ser una dona excepcional, plena de poder i victòries per a la lluita feminista i va seguir sempre avant amb les seues conviccions, a pesar dels moments d’adversitat i baix la mirada de la comunitat internacional.