Va nàixer l’any 1815 a Londres i des de xiqueta havia destacat en matemàtiques, animada per la seua mare, que també era matemàtica. Gràcies a la seua posició social i educació, va poder entaular amistats amb diferents personalitats molt reconegudes de l’època, que li donaren suport en tota la seua trajectòria d’investigacions.
La seua passió per les matemàtiques i la seua personalitat poc convencional no sempre estigueren ben vistes en la cort, ja que li deien que “actuava com un home”. Amb tot, va continuar sent ella mateixa i centrant-se en aprendre i desenvolupar diferents fórmules matemàtiques.
Als anys quaranta, junt a Charles Babbage, matemàtic i gran amic de la nostra protagonista, van viatjar a Itàlia a nombroses conferencies on explicaren els seus avanços tecnològics en l’algoritme que havien estudiat i les diferents aplicacions que tenia.
A pesar que Loveace va tindre visions més amplies que el seu company Babbage, deduint i preveient les diferents capacitats pràctiques de les màquines (on ja va veure la possibilitat inclosa de fer música i gràfiques), tot el reconeixement se’l va endur el seu company. Que una dona d’aquesta època fera aquest tipus de descobriment era una cosa molt inusual.
Això no obstant, a l’actualitat es pot dir que Ada Loveace va ser la primera enginyera del software, ja que va estudiar, desenvolupar i crear la documentació sobre un determinat sistema de processament automàtic. Va reconèixer que la màquina tenia aplicacions més enllà del càlcul pur i va crear el que avui es reconeix com el primer algoritme destinat a ser processat per una màquina. Malauradament, Ada va morir jove, als 37 anys, a causa d'un càncer d'úter.
Cal destacar que hui en dia, a Espanya, el 17,8% de la població ocupada amb formació STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) són dones. Una dada que mostra la desigualtat de gènere en la branca de la ciència. A aquesta àrea hi ha 12,3 graduades per cada 1000 habitants, enfront de 29,3 graduats.