Sara García Alonso, protagonista d'aquest Dimecres Violeta
12/04/2023
L’espai del Dimecres Violeta d’aquesta setmana va dedicat a Sara Garcia Alonso, també coneguda com a “Astrosara”, nascuda l’any 1989 a Lleó. Sara és biòloga molecular i candidata a astronauta espanyola i s'ha convertit en un exemple pel que fa a trencar 'sostres de vidre'.

Tan sols fa uns mesos, en novembre del 2022, va ser seleccionada per l’Agència Estatal Europea com a candidata en reserva, convertint-se així en la primera dona espanyola finalista per a ser astronauta. Sara ha dedicat la seua vida a l’estudi i la investigació, graduant-se com a Biotecnòloga i després realitzant postgrau a la Universitat de Lleó i un doctorat a la Universitat de Salamanca.

D’entre moltes de les investigacions i diferents dedicacions a les quals la lleonesa dedica el seu temps, cal posar accent en el seu treball al Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques on desenvolupa fàrmacs per a la cura del càncer. A més a més, és tota una esportista: nada, practica crossfit, kraw magà (art marcial israelià) i fa submarinisme i paracaigudisme.

Garcia afirma que res del que ha fet en la seua vida ha sigut per a convertir-se en astronauta, simplement, tot el que ha anat fent l’ha ajudat a aconseguir-ho de forma inconscient. Per a unir-se al programa internacional de l’Agència Espacial Europea es va haver d'enfrontar a quasi 23.000 persones aspirants, de les quals tan sols 17 són seleccionades. 

En algunes de les seues entrevistes comenta que peca de la 'síndrome de l'impostor', ja que, segons diu, “sempre dubte de si ho estaré fent bé o si estic a l’altura, inclòs després d’haver competit enfront de 23.000 persones”.

El percentatge de dones que es presenten a les convocatòries de l'ESA és considerablement menor que el d'homes. Tot i això, encara que hi ha menys dones, obtenen millors resultats que els homes. Tal com apunta Sara: “Sovint som nosaltres les que ens limitem. És molt fort tenint en compte que ja ens han posat suficients barreres fora durant tots aquests anys… Aquestes que ara estem començant a enderrocar.”

Sara és conscient de la falta de referents femenins en molts camps, d’entre altres, el món de la ciència. És una realitat que les dones en l’espai han sigut molt poques, i a Europa tan sols dos ho han aconseguit. Una de les coses que denuncia la protagonista és la discriminació per no poder volar per la complexió de les dones. Açò era degut al fet que no hi havia vestimentes de la seua talla, ja que eren tots per a homes grans.

Als 34 anys, Sara Garcia s’ha convertit en tota una referent per a la ciència i per a les joves. Avui en dia segueix liderant projectes d'investigació contra el càncer mentre espera a poder participar en algunes de les missions espacials. Tal com anima en alguna de les entrevistes que ha protagonitzat: “Xiques, la ciència ens necessita!”.