Rosa Louise McCauley va ser el seu nom de soltera fins que es va casar amb Raymond Parks quan va finalitzar els seus estudis en l'escola industrial Montgomery Industrial, sols per a xiques, i en el col·legi de Mestres d'Alabama.
Pel que fa a la seua vida privada, tenia ascendència africana, natiu-americana, escocesa i irlandesa. La seua mare mestra i el seu pare fuster es van separar quan Rosa tan sols tenia dos anys i se'n va anar a viure amb la seua mare i el seu germà a la granja de la seua àvia i el seu avi, ambdós havien sigut esclaus i lluitadors per la igualtat racial.
L'any 1929 la seua mare va emmalaltir, per la qual cosa Rosa va haver d'abandonar els seus estudis. Temps més tard, amb el suport del seu marit, va obtindre el seu diploma d'escola secundària l'any 1933. Durant aquests anys, poques persones afro-descendents tenien accés a l'educació secundària, no obstant això, Rosa sempre estava lluitant per aconseguir una feina adequada. Va treballar com a empleada de la llar, costurera, agent de segurs, oficinista i auxiliar d'infermeria.
Durant els anys 40, Parks va dirigir diverses oficines i organitzacions, on els diferents tipus de treball la van arribar a posar en contacte amb una comunitat d'organitzacions sindicals i altres que defensaven les causes progressistes i on es va convertir en una firme partidària del moviment obrer.
L'1 de desembre de 1955, quan tenia 42 anys, va protagonitzar l'incident que la va fer famosa arreu del món; el colp definitiu a la segregació racial en els Estats Units d'Amèrica. Poques vegades, un acte tan mínim ha tingut conseqüències tan importants; és el fet que va ocórrer quan Rosa Parks tornava a la seua casa després d'eixir de la seua feina com a costurera. Tal com feia cada dia, va pujar a l'autobús, on tenien preferències les persones blanques amb una línia clarament marcada "blancs davant, negres darrere".
Durant aquest trajecte Parks, que va seure al mig, es va negar a cedir-li seient a una persona blanca, tal com li va indicar el conductor. Davant la negativa d'ella, el conductor va cridar a la policia i Rosa va ser multada i detinguda per pertorbació de l'ordre públic. Al cap de quatre dies es va celebrar el judici, la protesta afroamericana estava ja en marxa i Parks va ser rebuda per una multitud solidària per la seua causa. Es va desencadenar en un boicot al transport públic que va durar 381 dies, on les persones negres no l'utilitzaven per a reivindicar els seus drets a un tracte igual i no discriminatori. Però, aquest viatge en autobús no podia ser considerat un incident aïllat pel fet que aquest col·lectiu tenia prohibit l'accés a centenars de locals, escoles, piscines, i tenien separats servicis com llocs de menjar i transports públics, com tampoc tenien dret a vot, d'entre altres. Malgrat els fets, el dia 20 de desembre de 1956 es va aconseguir que el Tribunal Suprem declarara inconstitucional aquesta segregació.
La vida posterior de Rosa Parks no va ser fàcil. Tant ella com el seu marit van ser acomiadats de les seues feines. Van haver de mudar-se unes quantes vegades a causa de les amenaces de mort i atacs nocturns al seu habitatge.Això no obstant, la nostra protagonista de hui, amb un xicotet fet va iniciar una revolució convertint-se en una de les referents per la lluita contra el racisme. Va ser coneguda durant anys com la Primera Dama de la lluita pels Drets Civils, rebent nombrosos reconeixements, medalles i premis, fins a l'any 2005, que va morir als 92 anys.