Va nàixer en el si d’una família jueva i la seua mare la va impulsar de ben menuda a que prenguera interés pels llibres i l’estudi. Als anys 50 va conéixer el seu futur marit, Martin Ginsburg, amb qui va estudiar Dret a la Universitat Harvard. Ella va obtindre una de les millors notes d'una promoció on tan sols 9 dels 152 alumnes eren dones.
Malgrat els seus brillants resultats acadèmics, Ruth va tindre una complicada inserció a un món laboral, el de l'advocacia, monopolitzat pels homes. Va començar com a administrativa i donant classes com a professora assistent en la Facultat de Dret a la Universitat de Rutgers. Quan es va quedar embarassada del seu segon fill ho duia d’amagat, vestint-se amb roba folgada per temor a patir pràctiques laborals discriminatòries.
L'any 1971 va escriure l’informe de Sally Reed, una dona en conflicte amb el seu home pel patrimoni del seu fill. El Codi d’Idaho especificava que “els homes deuen ser preferits a les dones al nomenar administradors de béns” i, amb el seu informe, Ruth Bader pretenia que lleis com aquesta compliren la Catorzena Esmena, on es prohibeix la discriminació basada en el sexe. Reed v. Reed va ser el primer cas important de la Cort Suprema que va abordar la discriminació basada en el gènere, i a partir de la seua sentència, estimatòria per a Bader, es van modificar un centenar de lleis.
Va començar la seua carrera judicial en 1980, quan el president Jimmy Carter la va nomenar jutgessa del Tribunal d’Apel·lacions del Distret de Columbia, on va passar els 13 anys següents. L’any 1993, el president Bill Clinton la va nomenar jutgessa de la Cort Suprema dels EUA, convertint-se en la segona dona en la història en servir en la màxima instància judicial estatunidenca. La Cort Suprema dels EUA es compon per una persona a la qual s’atorga la Presidència al costat de huit persones magistrades. Als efectes d’aquestes xifres, Bader és clara: “Quan em pregunten quan hi haurà suficients dones en la Cort Suprema i responc <quan hi haja nou>, la gent se sorprén. No obstant, sempre hi ha hagut nou homes i ningú ho ha qüestionat mai”.
Bader va ser una pionera en la defensa dels drets de la dona amb un càrrec i una posició privilegiada amb la qual ha aconseguit defendre, contra tot i contra tots, la igualtat de gènere. Durant els anys venidors, va votar a favor de la legalització de l’avortament, de la citació de Dret Internacional en les opinions de la Cort, dels drets homosexuals, de la pobresa, de la immigració, de les dones i molts altres grups marginats, i en contra de la pena de mort.
Malgrat la seua edat, i amb el seu compromís implacable, es va convertir en una gran referent en l’àmbit mundial d’una generació molt més jove, volguda, admirada i seguida a les xarxes socials. El seu rostre ocupa camisetes, caçadores i altres accessoris en manifestacions i reivindicacions de la lluita feminista per la seua impoluta trajectòria i llavor.
Ruth Bader Ginsburg va morir l’any 2020 als 87 anys, lluitant contra un càncer de pàncrees i, a més a més, lreivindicant fins als seus últims dies la igualtat substantiva de les dones i els seus drets. Uns mesos abans, se li va atorgar els premis “World Peace & Liberty Award Jurist Association” i “World Law Foundation”, per la seua defensa perseverant de la justícia i de l’estat de dret.