Nascuda a Viena en 1914, Hedwig Eva Maria Kiesler va destacar de ben menuda al col·legi per la seua capacitat intel·lectual, considerada superdotada pel seu professorat, i la seua destresa amb el piano. Les seues inquietuds artístiques la van portar a deixar els estudis d'enginyeria per a perseguir un somni: ser actriu.
La pel·lícula que la va portar a la fama en 1932, Èxtasi, va ser el primer film a mostrar el rostre d'una actriu, completament nua, durant un orgasme, i va patir censura arreu del món. Fritz Mandl, magnat de la indústria armamentística, va quedar embadalit de la bellesa de la jove i va sol·licitar permís al seu pare per a cortejar-la.
El pare, horroritzat per la pel·lícula, va acceptar encantat la proposició i, més tard, la petició de mà, amb l'objectiu que l'empresari "la portara pel bon camí" i l'allunyara del món del cinema. Mandl era extremadament gelós, només li permetia despullar-se o banyar-se si ell estava present i l'obligava a acompanyar-lo a tots els actes socials i sopars de negocis per a no perdre-la de vista. Hedwig es veia com allò que sempre havia detestat: el trofeu d'exhibició d'un tirà.
Per a rebel·lar-se, va reprendre la carrera d'enginyeria i en les reunions de treball del seu marit, col·laborador de Hitler i Mussolini, va aprofitar per a aprendre i recopilar informació sobre les característiques de l'última tecnologia armamentística nazi. Cansada del buit insuportable en el qual s'havia convertit la seua vida, va decidir fugir.
Estant Mandl en un viatge de negocis va escapar per la finestra dels serveis d'un restaurant i va fugir en automòbil cap a París. La fugida va ser angoixant, els guardaespatlles del seu marit la van perseguir durant dies i només duia amb ella la roba i les joies, les quals li van permetre arribar a Londres i pujar a un transatlàntic amb destí als Estats Units.
En el trajecte va coincidir amb el productor de pel·lícules Louis B. Mayer, que li va oferir treball abans d'arribar a port. L'única petició era que es canviara el nom perquè no se la relacionara amb la pel·lícula Èxtasi. Va triar Hedy Lamarr en memòria de l'actriu del cinema mut Bàrbara La Marr i prompte es va convertir en un dels rostres més reconeguts de Hollywood.
Però Lamarr no va abandonar la seua carrera científica. Va voler contribuir en la lluita contra els nazis, dels quals tenia molta informació. Malauradament, les autoritats militars i científiques veien més potencial en el seu atractiu físic que en la seua brillant ment. L'actriu va cedir a participar en una campanya de venda de bons de guerra, que premiava amb un bes a aquells qui en compraren per un mínim de 25.000 dòlars. En una sola nit es van vendre 7 milions de dòlars en bons.
Malgrat això, Hedy no va deixar de treballar per a aportar els seus coneixements científics a la causa i, identificant la importància de les comunicacions en la guerra moderna, va idear un sistema per a transmetre informació a distància, que va patentar amb l'ajuda del pianista George Antheil. Tot i que no va acabar per implementar-se durant la gran guerra, aquesta tècnica de transmissió en l'espectre eixamplat va establir les bases d'infinitud de sistemes que utilitzem hui a dia com la xarxa WiFi o el Bluetooth.
Tot i això, el reconeixement del món de la ciència no li va arribar fins als últims anys de la seua vida, després d'haver passat vertaders malsons d'addiccions i malalties mentals. Va morir el 19 de gener del 2000 i en Austria, el Dia de l'Inventor, se celebra en el seu honor.