La família de María Josefa volia que la seua primogènita estudiara una enginyeria per a continuar amb el negoci familiar. Però les matemàtiques es van creuar en el seu camí i, encara que sabia que les seues possibilitats de dedicar-se a elles professionalment eren limitades, Wonenburger no volia penedir-se en el futur d'haver abandonat una de les seues passions.
Per a María Josefa les matemàtiques eren alhora senzilles i divertides. Després d'acabar el batxillerat en 1944, havia de traslladar-se a Madrid per a seguir la carrera de matemàtiques. Però era un moment de gran crispació política i no era convenient viure lluny de casa. Va haver d'esperar fins a 1945 per a començar els seus estudis en la Universitat Central de Madrid. Es va allotjar en la Residència de Senyoretes, centre en el que es va relacionar amb moltes intel·lectuals de l'època.
María Josefa mai prenia anotacions a l'aula, només escoltava per a no perdre cap detall. A la nit, ja en la residència, reproduïa les explicacions que havia donat el professor. Després dels cinc anys de carrera, entre 1950 i 1953, va desenvolupar els seus estudis de doctorat. El seu pare va morir en 1951 i María Josefa va passar sis mesos a Galícia acompanyant a la seua mare i a la seua germana en aqueix moment de dol.
Alguns dels seus professors li van recomanar viatjar a l'estranger per a completar la seua formació. Gràcies a la concessió d'una beca Fullbright va poder viatjar als Estats Units en 1953. Després d'un llarg viatge amb vaixell va arribar a la Universitat de Siracusa (Nova York) per a realitzar un curs previ abans de començar els seus estudis. El seu següent destí va ser la Universitat de Yale, on el seu supervisor va ser el conegut algebrista Nathan Jacobson. Amb ell va realitzar la seua tesi doctoral titulada On the Group of Similituds and its Projective Group en 1957.
Per falta de finançament va haver de tornar aqueix mateix any a Espanya, on no li van convalidar el seu títol de doctora de la Universitat de Yale. Va haver de tornar a realitzar cursos de doctorat i una nova tesi doctoral, dirigida aquesta vegada pel destacat matemàtic Germán Ancochea. L'Institut Matemàtic Jorge Juan del Consell Superior d'Investigacions Científiques la va finançar en aquesta etapa.
Va defensar la seua tesi, titulada Representació espinorial dels grups de semblança, i a causa d'una sèrie de problemes administratius, tampoc va aconseguir el seu títol de doctora. Semblava una broma pesada. Dues tesis i cap reconeguda a Espanya.
Un colp de sort la va portar al Canadà: el matemàtic Israel Halperin havia comentat a Nathan Jacobson que necessitava algú amb coneixements d'àlgebra per a col·laborar amb ell en els seus treballs sobre àlgebres de von Neumann. Amb les poques perspectives de futur que tenia a Espanya, María Josefa va romandre al Canadà durant sis anys, els dos primers amb una beca postdoctoral i després amb un contracte de professora en la Universitat de Toronto. Allí era l'única dona que ocupava un lloc com a docent.
Malgrat la seua mala sort amb les seues tesis, va dirigir unes quantes. La primera d'elles va ser a Toronto: Robert Moody, un alumne d'aquella universitat, li va demanar que fora la seua tutora. En ser dona i estrangera, el va sorprendre. Crec que revela les grans capacitats matemàtiques que María Josefa havia mostrat als seus alumnes. Moody es va doctorar en la Universitat de Toronto en 1966.
Després de la seua etapa a Toronto, María Josefa va tornar als Estats Units. Allí tenia ofertes de treball de diverses universitats, mentre que a Espanya el seu futur era incert. Al nostre país, per a obtindre una plaça, havia de passar una oposició. A l'estranger valoraven els seus coneixements, les seues capacitats i la seua trajectòria investigadora.
María Josefa es va quedar a Indiana fins a 1983. Va ser una època molt fructífera científicament: va conéixer i va compartir coneixements amb grans matemàtics, va organitzar, va assistir i va participar en congressos, cursos i seminaris. Allí va dirigir set tesis doctorals. Aqueix mateix any, la seua mare es va posar malalta. María Josefa no va dubtar a deixar-ho tot per a tornar a Espanya i cuidar d'ella. Ací va acabar la seua brillant carrera científica.
Encara que va romandre apartada del món acadèmic, per fi ha sigut valorada a Espanya. I ho ha sigut gràcies a l'obstinació del seu amic, Federico Gaeta. Aquest matemàtic va animar a María José Souto Salorio i Ana Dorotea Tarrío Tobar, dues matemàtiques de la Universidade dona Coruña, a contactar amb María Josefa perquè la seua història no caiguera en l'oblit. Gràcies a elles és una mica més coneguda… i reconeguda.
Entre altres reconeixements, María Josefa va ser nomenada sòcia d'honor de la Reial Societat Matemàtica Espanyola en 2007 i doctora honoris causa per la Universidade dona Coruña en 2010. En 2007, la Unitat Dona i Ciència de la Xunta de Galícia va crear el Premi María Josefa Wonenburger Planells per a “reconéixer aquelles dones gallegues amb trajectòries notables en l'àmbit de la ciència i la tecnologia”.
Des de 2011, en el Passeig de les Ciències del parc de Santa Margarita (la Corunya), un monòlit recorda els assoliments d'aquesta especialista en àlgebra. Des de 2012, un parc porta el seu nom en Oleiros, el lloc on va nàixer. María Josefa va morir a la Corunya el 14 de juny de 2014.