La seua mare, Aurora Rodríguez Carballeira, ferma defensora de l'eugenèsia, la va criar amb l'objectiu que representara a la dona del futur. Hildegart va ser una xiqueta precoç, perquè ja sabia escriure als tres anys i als huit era capaç de parlar sis idiomes. Va estudiar el batxillerat en l'Institut Cardenal Cisneros i va finalitzar els seus estudis de dret en la Universitat Central de Madrid als 17 anys.
Va ser militant del PSOE i més tard del Partit Republicà Federal. Membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Va escriure articles en El Socialista, Renovació, Herald de Madrid, La Terra, Gaseta Mèdica, Atlàntic, La Llibertat, etc.
Va ser ressenyable la seua marcada defensa del feminisme, prenent un paper d'avantguarda a l'hora de defensar conceptes com l'educació sexual, el control de natalitat, l'esterilitat o el divorci i tenint al seu torn un gran coneixement del que esdevenia sobre aquestes matèries a escala internacional.
L'eugenèsia, segons la seua obra "El problema eugènic: punts de vista d'una dona moderna", era la clau per a aconseguir una societat més justa i igualitària. També van destacar altres assajos, de gran importància per al feminisme espanyol com per exemple: "La rebel·lia sexual de la joventut", "L'educació sexual", "La revolució sexual", "La limitació de la prole", "Sexe i amor", "Malthusisme i neomalthusisme", "El control de la natalitat" o "Com es curen i s'eviten les malalties venèries".
A més a més, va mantindre contactes i correspondència amb diversos intel·lectuals, com el novel·lista britànic H.G. Wells o el sexòleg Havelock Ellis, així com amb Gregorio Marañón, aquest últim de gran influència en molts dels seus escrits, segons va reconéixer ella mateixa.
La seua mare Aurora, en la seua obstinació que la seua filla fora una guia de la dona de l'època, va sotmetre a un sever control tots els moviments d'Hildegart, la qual cosa va produir desitjos d'emancipació en la seua filla, que no van ser tolerats per la seua progenitora. A conseqüència de tot això, el 9 de juny de 1933 Hildegart va morir assassinada per la seua pròpia mare mentre dormia, en entendre aquesta que la seua filla s'allunyava del prototip amb el qual havia sigut concebuda, en un moment en el qual la figura d'Hildegart començava a destacar internacionalment. Tenia tan sols 18 anys.
En el judici per parricidi, la mare va reconéixer haver matat a la seua filla negant que això es produïra "en un estat de pertorbació mental". En aquest judici van declarar com a testimonis Clara Campoamor i altres personalitats de l'època com el diputat Eduardo Barriobero Herrán, el periodista Mariano Sánchez Roca, el poeta anarquista Félix Paredes Martín o els escriptors Eduardo de Guzmán Espinosa i Ezequiel Enderiz. Aurora va ser condemnada a 26 anys de presó i va morir en el Sanatori Psiquiàtric de Ciempozuelos en 1955.