Flora va nàixer a París el 7 d'abril en 1803, en plena època napoleònica. Va ser filla del coronel Marí Tristán i Moscoso, coronel peruà de l'armada espanyola, i de la francesa Anne Laisney. Durant els primers anys de la seua vida no es va veure privada de res i va créixer en una llar sempre concorreguda per visites del nivell de Simón Bolívar i el seu mestre Simón Rodríguez.
La mort del seu pare quan només tenia 4 anys sumeix la família en la pobresa. L'estat francés revolucionari no reconeix a la vídua ni als fills negant-los qualsevol bé o dret. Per aquest motiu, comença a treballar com a obrera en un taller de litografia. Amb tot just 17 anys es casa amb el propietari d'aquesta, André Chazal, i té tres fills. Una de les seues filles, Aline, serà la futura mare del pintor Paul Gaugin.
Decebuda del matrimoni comença a treballar com a criada d'una família anglesa, per la qual cosa ha de viatjar a Anglaterra. S'inicia llavors una lluita legal per la custòdia dels fills que duraria 12 anys. Les seues amargues vivències desperten en ella un pensament i una actitud revolucionària que la converteix en la precursora del moviment feminista. Viatja per diversos països on fa treballs de tota classe, és en aquest moment quan pren consciència de la seua condició de "pària".
En 1833 decideix viatjar al Perú per a reclamar l'herència que li correspon del seu pare, però solament aconsegueix una pensió mensual. L'etapa que passa al Perú on és testimoni de la guerra civil i veu la gran diferència entre les diferents classes socials serà significant per al futur de Flora: es converteix en defensora declarada dels drets i llibertats de la classe obrera i de la dona. Les persecucions del seu marit continuen, fins al punt de rebre un tret que la deixa mal ferida. Finalment és condemnat i ella aconsegueix alliberar-se d'ell.
És a partir d'un viatge a Londres quan Flora aconsegueix penetrar en la cambra dels lords disfressada d'home i on entra en contacte amb els obrers que malviuen en una societat que els dona l'esquena. Decideix dedicar els seus esforços en un futur a la classe obrera: abans de començar a gestar-se les idees de Marx i Engels, viatja per tota França donant suport als treballadors del seu país.
El 14 de novembre de 1844 mor víctima del tifus amb només 41 anys, deixant plasmades les seues idees i les seues vivències en la seua prolífica obra, de la qual destaquen Peregrinacions d'una pària, Passejos en París, Selecció de Cartes, una recopilació de cartes del Llibertador Simón Bolívar, Unió Obrera així com altres dos llibres a favor del divorci.
