L'1 de novembre, pel dia, es realitzava una processó des de l'església fins al cementeri, on tenia lloc una missa. La necròpoli es decorava amb flors cresta de pollastre per a l'ocasió, durant el camí es resava el rosari i després de la missa els feligresos pagaven un respons al vicari i al retor per l'ànima dels seus difunts.
Al cementeri hi havia molt poques làpides. La majoria de la gent no se les podia permetre i únicament se situava el nom i un retrat menut del difunt davant del nínxol. Les làpides que hi havia estaven protegides per un cristal que es decorava amb entelats, crucifixos i angelets.
Les cases s'il·luminaven amb gots plens d'oli amb papallones de paper com a ciri, un per cada difunt. Es contaven històries antigues del poble i contes de terror com la que començava amb un "Marieta, ja estic en el primer escaló...", les del dimoni Butoni o del Moro Mussa.
Durant la nit de Tots Sants s'apagaven totes les llums dels carrers i les campanes sonaven durant tota la nit. Les portes de les cases romanien obertes i la gent hi passava la matinada resant.
Ja el Dia de les Ànimes, la gent es reunia al cementeri on es menjava fogassa i es llegia el llibre 'Reforma y protección de la vida, mes de noviembre'.