Les bambuneres eren xiquetes de 14 anys que sense quasi saber escriure ni llegir entraven a treballar als tallers de Papeleras Reunidas SA, on elaboraven els llibrets de paper de fumar Bambú. Eren en total 800, i conformaven el col·lectiu de treballadores més important que hi havia a Alcoi.
La seua lluita va permetre a les noves generacions millorar les seues condicions laborals. Algunes d'aquelles dones han explicat al programa 'Valentes' d'À Punt Mèdia que les bambuneres "cobràvem poquet i volíem que ens apujaren el jornal". Pepa Richart, Mercedes Abad, Pepa Soler eren xiquetes de 14 anys quan van entrar a treballar. Com elles mateixes han contat: "a les xiquetes de 16 anys no les admetien".
Les bambuneres van ser pioneres a reivindicar les huit hores laborals. Amb el temps, a més de treballadores, també van ser mares. La seua lluita va travessar fronteres i van ser conegudes a altres països d'Europa, com ara Alemanya.
L'acció d'aquestes xiquetes d'Alcoi va tindre lloc dos dècades abans de la famosa vaga del 1968 de les costureres del Regne Unit que treballaven en Ford, les quals demanaven igualtat salarial i van aconseguir l'aprovació de la Llei d'igualtat salarial del 1970.
