Com a molts altres municipis, a finals de segle XIX l'augment de la població fa necessària la construcció d'un nou cementeri. Els terrenys de l'actual necròpoli són cedits en testament per Don Juan Bautista Cerdá Alventosa, presbiteri de Canals, l'any 1889. En total, la parcel·la constava de 4.735 m2.
En 1903, baix l'alcaldia de Don Fulgencio Martinez Lloret, nomenen al mestre d'obres Lluis Gordó Sancho de Xàtiva per a l'estudi del solar cedit i posterior construcció de l'actual cementeri en ell.
L'entrada del camí del cementeri és comprada per l'Ajuntament a Na Vicenta Maria Sanchis. Consta de 5 fanecades, que van costar en aquell moment la quantitat de 875 pts. En l'any 1914 s'habilita l'entrada al cementeri, que es decora plantant 30 xiprers, 15 a cada costat. Aquests arbres són de la mateixa època en què es planta la nostra Lloca.
La Façana principal està rematada amb adornaments de pedra artificial, i va costar 325 pts a l'empresa Francisco Vidal de València. Els llindars i altres treballs de cantera de la façana son elaborats per Francisco Fayos Maset. Les portes de ferro pesen 46 arroves (552 kg), a 7 pessetes l'arrova, i van estar realitzades per German Català Llopis de Valencia. És una façana de gust eclèctic amb tocs neogòtics en el coronament. Un timpà d'arc apuntat en arquivoltes emmarca un cercle amb les sigles DOM (Deo Optimo Maximo), "A Dios, el major y mas grande".
La història de l'actual cementeri consta de tres fases:
1.- Es beneeix el 14/02/1908, encara que el primer soterrament és el 07/12/1907. La primera persona soterrada va ser Don Álvaro Martinez, metge de Canals. En esta primera fase es reserva un espai que un poc més tard s'utilitzarà com a cementeri civil.
2.- En acabar-se la Guerra Civil es proposa fer l'ampliació que es du a terme en l'any 1940. El primer soterrament en la nova parcel·la és el de Vicente Colomer Juan.
3.- L'última ampliació es fa en la primera dècada dels anys 2000. S'unifica tot el cementeri, desapareguent el cementeri civil, i al seu lloc s'habilita un magatzem.