Juana Doña naix a Madrid el 17 de desembre de 1918. S'afilia a la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya al gener de 1933, amb només 14 anys. Al setembre d'aqueix mateix any és detinguda per primera vegada mentre actua de piquet en la vaga general de Madrid.
Poc després és nomenada primer secretària femenina del Sector Sud i secretària femenina del Comité Central de les Joventuts Comunistes, per a més tard passar a formar part de l'Agrupació de Dones Antifeixistes. En 1936 comença a viure amb Eugenio Mesón, conegut dirigent de la Joventut Socialista Unificada que seria el seu company fins que va ser afusellat en 1941.
Al començament de la Guerra Civil Juana col·labora en labors de rereguarda. Al gener de 1937 naix Lina, la seua primera filla. Aquest nom li'l va posar en memòria de la seua amiga Lina Odena, militant comunista i miliciana, que es va suïcidar en 1936 per a evitar caure en mans dels falangistes. La xiqueta mor de meningitis als 7 mesos, quan estava a València amb la seua àvia. Al febrer de 1938 naix Alexis, el seu segon fill, mentre Juana continua compaginant la feina de casa amb el Comité Provincial de l'Agrupació de Dones Antifeixistes.
En finalitzar la guerra el seu marit Eugenio és detingut i empresonat a San Miguel dels Reis. Juana marxa a Alacant amb el seu fill i la seua germana per a intentar eixir del país, però son capturats i traslladats al camp de concentració dels Ametlers. Al maig de 1939 són traslladats a Madrid en un tren de mercaderies al costat d'altres preses en un viatge de 7 dies. Durant el trajecte presencien com diversos xiquets moren a l'interior del tren i les seues mares han de deixar els cadàvers en l'andana de València.
En arribar a Madrid entra en contacte amb l'organització clandestina del PCE, roman amagada en diverses cases d'amics i, al juny de 1939, acudeix amb documentació falsificada a la presó de Yeserías a visitar al seu marit. El 5 de desembre de 1939 és detinguda al costat de la seua mare i germana, acusades de pertànyer a la reorganització del PCE i d'estar implicades en l'assassinat del Comandant Gabaldón, homicidi que va ocasionar una terrible repressió i que va acabar amb els afusellaments, entre altres, de les Tretze Roses.
Juana és portada a Governació i torturada amb corrents elèctrics. El 24 de desembre ingressa en la presó de Vendes, on va tornar a ser torturada. La seua mare, Paca Jiménez, i la seua germana ixen en llibertat després d'haver sigut torturades amb corrents en les oïdes i en una banyera amb aigua.
En la presó, Juana s'encarrega de fer classes a dones analfabetes, així com de rebre classes d'altres preses que havien sigut mestres republicanes. El 28 de maig de 1941 ix en llibertat. Un mes més tard, el 3 de juliol, el seu marit és afusellat al costat d'altres companys en les tàpies del cementeri de l'Est.
Juana es posa a treballar servint i venent pa en el mercat de San Miguel. En 1944 torna a la lluita clandestina entrant a formar part de la guerrilla urbana madrilenya, dins de l'Agrupació Madrid. Realitza diversos viatges a Valdemanco, on uns companys presos que treballen en un destacament penal li aconsegueixen sacs de dinamita que ella porta a Madrid en un cotxe de línia. L'any 1947 és detinguda al costat de la seua mare i portada a la Direcció General de Seguretat, on és novament torturada i obligada a presenciar la mort d'un company.
Al maig de 1947, és jutjada i condemnada a pena de mort. El PCE inicia una campanya internacional per a intentar salvar la seua vida i la d'altres companys amb igual condemna. Eva Perón, de viatge a Espanya, a petició del seu fill, intercedeix en favor de Juana i aconsegueix que la seua pena siga commutada per 30 anys de presó. Els seus companys de judici són afusellats el 28 d'agost en el cementeri de Carabanchel.
Juana ingressa en la presó de Vendes, i passa després per les presons de Màlaga, Segòvia, Guadalajara i Alcalá de Henares. En total va estar 20 anys empresonada, durant els quals va iniciar diverses vagues de fam. L'any 1961 ix en llibertat i marxa a França on entra en contacte amb el PCE exterior, i comença una nova etapa vinculada al moviment feminista. Anys després, funda el Moviment per l'Alliberament i Igualtat de la Dona.
Durant la Transició va ser candidata al Senat pel PCE. Posteriorment es va integrar en l'Organització Revolucionària de Treballadors, i va participar en el naixement del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya en 1984. Escriu diversos llibres entre els quals es troben: “Mujer”, “Desde la noche y la niebla”, “Gente de abajo” y “Querido Eugenio”. Continua la seua activitat política com a membre de Comissions Obreres, col·laboradora de Món Obrer i membre del Comité Central del PCE. L'any 1998 va rebre el premi *Comadre d'Or, atorgat per la Tertúlia Feminista Els Comadres, en reconeixement a la seua trajectòria feminista.
Juana Doña mor el 18 de desembre de 2003 a Barcelona, als 84 anys d'edat. Actualment hi ha una placa commemorativa i un carrer en el seu honor a Madrid.