Carmen de Burgos Seguí va ser una periodista, escriptora, traductora i activista dels drets de la dona espanyola. Coneguda com Colombine, també va signar amb altres pseudònims com «Gabriel Luna», «Perico de los Palotes», «Raquel», «Honorine» o «Marianela». Va pertànyer a la generació del 98 i a l'Edat de Plata i se la considera la primera periodista professional a Espanya i en llengua castellana per la seua condició de redactora del madrileny Diari Universal.
A partir de 1902 va col·laborar amb el periòdic El Globo, en el qual escrivia una columna titulada Notes femenines, que analitzava assumptes com ‘La dona i el sufragi’ o ‘La inspecció de les fàbriques obreres’. En 1903, Augusto Suárez de Figueroa va fundar el Diari Universal i la va contractar per a portar una columna diària titulada Lectures per a la dona, sota el pseudònim de «Colombine», suggerit pel mateix editor. Era la primera vegada a Espanya que una dona va ser reconeguda com a periodista professional. En la seua columna, Carmen de Burgos tractava de modes i modals, però introduïa idees que ja s'estaven popularitzant en altres països europeus. Va fer campanya perquè es legalitzara el divorci, la qual cosa li va valdre l'admiració de Giner dels Rius i Blasco Ibáñez, però va rebre atacs per part de l'Església i dels sectors conservadors que van buscar desacreditar-la. En 1907 va ser admesa en l'Associació de la Premsa de Madrid, juntament amb Consuelo Álvarez Pool, Violeta. A la fi de 1906 va reprendre la seua labor docent i periodística i va llançar una campanya en l'Herald de Madrid a favor del sufragi femení amb una columna titulada «El vot de la dona».
A més de la seua intensa obra periodística són destacables les seues conferències en l'àmbit del moviment feminista; com per exemple: La missió social de la dona (1911) i La dona a Espanya.
Després del desastre del barranc del Llop en durant la Guerra de Melilla en 1909, Carmen de Burgos va decidir acostar-se a les tropes espanyoles que lluitaven al voltant de Melilla. Allí va exercir de corresponsal de guerra del diari L'Herald de Màlaga. Una vegada de tornada a Madrid va publicar l'article Guerra a la guerra! en el qual defensava als pioners de l'objecció de consciència. Va treballar en el Diari Universal, El Globo, La Correspondència d'Espanya, L'Herald de Madrid i ABC, diari del qual va ser la primera redactora. Va cobrir diferents episodis de la Guerra de Melilla en 1909, sent una de les primeres dones corresponsals de guerra de la història d'Espanya.
Amb la proclamació de la Segona República en 1931, la nova constitució va reconéixer el matrimoni civil, el divorci i el vot femení, satisfent així les aspiracions de Carmen de Burgos. Es va afiliar al Partit Republicà Radical Socialista i va ser nomenada "presidenta" de la Croada de Dones Espanyoles i de la Lliga Internacional de Dones Ibèriques i Hispanoamericanes. Després de la Guerra Civil i la victòria del règim franquista, el seu nom va ser inclòs en la llista d'autors prohibits i els seus llibres van desaparéixer de les biblioteques i les llibreries
En definitiva, se la considera una de les primeres defensores del paper social i cultural de la dona. Va defensar així mateix la llibertat i el gaudi d'existir.