La pintora mexicana, Frida Kahlo, al Dimecres Violeta d’aquesta setmana
Són moltes les figures femenines que han sorgit al llarg de la història i que han lluitat per la total inclusió de la dona en la societat.
Es tracta de dones fortes i conscients de la situació, que han volgut aportar el seu granet d'arena a la causa. Per això, al Dimecres Violeta d'aquesta setmana, es vol posar èmfasi en una d'elles, qui va esdevindre un dels grans símbols del feminisme: Frida Kahlo.
Frida Kahlo va ser una pintora mexicana nascuda un 6 de juliol de 1907. En un món d'homes (que eren els qui s'encarregaven de rebre els reconeixements en l'àmbit artístic), Frida no sols va destacar, sinó que va obrir un camí a totes aquelles dones segures de si mateixes i del seu talent.
L'obra de Kahlo ha sigut tremendament prolífera i influïda per episodis molt diversos de la seua vida, com un accident que la va deixar prostrada en un llit durant llarg temps. Però si pensem en qui va ser aquesta artista, sens dubte ens ve al capdavant el seu aspecte físic.
Frida va decidir crear la seua imatge com si es tractara d'una obra, i va voler enfocar-la a la lluita cap a la igualtat. Va masculinitzar el seu aspecte, permetent i acceptant el borrissol facial, i es va oblidar dels estereotips de gènere, que eren tan seguits en l'època.
La protagonista de la proposta de hui, és un símbol del feminisme per alguna cosa més que pels seus quadres. Encara que el fet que una dona haguera arribat tan lluny en el món de la pintura en aquells temps ja té molt a aplaudir, Kahlo va voler ser una dona lluitadora en altres àmbits, com el polític.
Defensora del marxisme i dels drets dels indígenes, participava activament en política, un rol que estava assignat quasi en exclusiva al gènere masculí.
Sens dubte, on podem veure una millor manifestació dels seus ideals és en el seu treball. Frida era una dona lliure, i així ho reflectia en les seues obres, en les quals parlava obertament de sexualitat, avortament, lactància o maternitat. Donava veu a les dones reprimides i engabiades, que no eixien de les seues cases o que no parlaven amb llibertat perquè això no corresponia al seu gènere.
Per al moviment feminista, l'artista és un símbol d'exemple i rebel·lia, perquè la seua obra van donar protagonisme a dones reprimides i sotmeses als comportaments imposats en l'època.