El Dimecres Violeta d’aquesta setmana posa el seu èmfasi en Florence Nightingale
Un dimecres més, la Regidoria d’Igualtat, mitjançant l’activitat Dimecres Violeta d'aquesta setmana, vol fer ressò d’una dona important per a la història del feminisme.
Concretament, i aprofitant que demà, 12 de maig, és el Dia Internacional de la Infermera, rendim homenatge a la seua precursora, Florence Nightingale.
Florence, qui va nàixer un 12 de maig de 1820 a Itàlia, és considerada la fundadora de la infermeria moderna. En 1837, impulsada pel que ella va interpretar com una ‘crida divina’, va anunciar a la seua família la seua decisió de dedicar-se a la infermeria a partir de 1844. Malgrat la forta oposició familiar, fonamentalment de la seua mare i la seua germana, va aconseguir formar-se com a infermera. En aquella època, la professió d'infermera (o cuidadora), estava associada a dones de la classe treballadora, res a veure amb una jove culta com Florence, qui a més estava destinada a casar-se.
Gràcies a ella i a la seua tasca, es van establir mètodes estadístics de serveis sanitaris i d'epidemiologia. D'altra banda, el seu model d'atenció al pacient s'orientava a preservar l'energia vital valent-se de la mateixa naturalesa per a aconseguir la sanació, cosa que va suposar una notable millora en l'organització dels hospitals.
Va potenciar una assistència sanitària científica, la qual precisava una rigorosa formació del personal d'infermeria. Aquesta extraordinària dona va ser sobrenomenada com l'Àngel dels tolits; regularment visitava els ferits durant la nit, la qual cosa li va valdre el sobrenom de «la dama del llum».
En 1860, Florence va inaugurar una Escola d'Ensinistrament d'Infermeres a l'hospital St. Thomas i va començar a treballar i escriure sobre diferents reformes sanitàries. En 1870, la reina Victòria li va atorgar la Real Creu Roja Britànica i, l'any 1883, va ser membre del seu Comité de Dames.
El Rei Eduardo VII li va concedir, el 1907, l'Orde del Mèrit, Ordre que per primera vegada es dispensava a una dona. En 1908, li van ser entregades les Claus de la Ciutat de Londres. I l'any 1893, en el seu honor, va ser creat el Jurament Nightingale efectuat pels infermers/es en graduar-se.
Els assoliments de Nightingale resulten més admirables quan se'ls considera en el context de les restriccions socials que patia la dona a l'Anglaterra victoriana. El seu pare era un terratinent summament ric, i la seua família tractava amb els estrats més alts de la societat anglesa. En aquells dies, les dones de la seua classe social ni assistien a les universitats ni pretenien carreres professionals; el seu propòsit en la vida havia de ser casar-se i criar els seus fills.
L'obra de Nightingale també constitueix una important baula en l'estudi del feminisme anglés. A fins de la primera meitat del segle XIX, va lluitar per la seua autodeterminació i en contra d'un matrimoni de conveniència amb algun membre de la classe alta.
L'aportació de la protagonista d'aquest Dimecres Violeta al camp de l'estadística, va ser reconeguda amb el seu nomenament, en 1858, com a membre de la Royal Statistical Society, sent la primera dona a accedir a aquest càrrec. A més, en 1874, es va convertir en membre honorífic de la American Statistical Association.
L'any 2010 va ser declarat Any Internacional de la Infermeria per a reivindicar, entre d'altres, la rellevància històrica de Florence Nightingale en el centenari de la seua defunció.