El passat 22 d’abril es va celebrar el 118 aniversari del naixement de María Zambrano, una intel·lectual, filòsofa i assagista espanyola.
Per això, la Regidoria d’Igualtat, mitjançant l’activitat Dimecres Violeta, vol destacar la figura d’aquesta dona tan rellevant.
La seua extensa obra no va ser reconeguda a Espanya fins a l'últim quart del segle XX, després d'un llarg exili. Destaquen del seu pensament la perspectiva femenina que atorga a la seua obra. El seu saber no es desenvolupa desvinculat a la seua condició de dona, sinó que s'enriqueix d'això, per la qual cosa parlar de què és la dona i com entendre el feminisme du a la figura de María Zambrano.
S’ha de destacar el caràcter propi i original amb el qual Zambrano s'aproxima a la idea del femení i dona. La pensadora va ser en la seua època tota una precursora de la lluita per la igualtat entre l'home i la dona, encara que no volia que la digueren feminista.
Coneguts són els seus articles que va escriure sota el títol “dones” en el periòdic el Liberal. En els quals des d'una visió de compromís social i de millora per les condicions de vida de les dones, María Zambrano repassa algunes preocupacions del feminisme com són: la participació de la dona en la vida pública; l'explotació de la dona per part de l'home; la seua condició d'objecte; la necessitat de l'emancipació econòmica com a primer pas -necessari, però no suficient- cap a l'alliberament i llibertat de les dones o la situació de les dones obreres.
Des de l'autonomia i defensa de la seua visió de la dona entén i valora el feminisme com un moviment de reivindicació de la igualtat; ara bé, considera que aquesta igualtat no pot fer-se construint una idea de dona idèntica a l'home. Per a ella, el femení posseeix unes característiques i valors propis. Construeix la idea de dona vinculada amb la idea de poesia. Defensa per tant, una concepció femenina diferent de l'home, perquè només així s'aconsegueix des del seu punt de vista la llibertat de la dona. María volia «fer veure que la dona és una persona en igualtat amb l'home, i no es tracta de superar a aquest ni imitar-lo, sinó de complementar-lo, perquè la dona no ve a ocupar el rol de l'home, sinó que ha d'estar amb l'home en complement».
Zambrano va posar l'accent que la dona havia de centrar-se «no sols en l'àmbit familiar, sinó també llançar-se a l'activitat política, perquè tant la dona com l'home estaven obligats a actuar políticament i manifestar la seua opinió a la societat perquè canviara la situació».
L'assagista va rebre, de ben major, els dos màxims guardons literaris concedits a Espanya: el Premi Príncep d'Astúries en 1981, i el Premi Cervantes en 1988. Per últim. María Zambrano va ser la primera dona guanyadora del Premi Cervantes, en 1988.