Una setmana més, des de la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Canals aporten el seu suport al món de la dona parlant d’una figura clau per al feminisme.
Per a aquesta nova entrega, volem destacar la figura d’Anna Frank, aprofundint una miqueta més a la seua biografia i en la seua pròpia defensa pels drets de la dona.
Tot allò que es sap de la seua vida, especialment de l’època més dura, a causa dels problemes de la Segona Guerra Mundial, els va viure mentre s’ocultava amb la seua família durant quasi dos anys i mig. En aquest moment, la jove va començar en el món de l’escriptura, sense saber que en un futur passarien a ser un dels llibres més coneguts a escala mundial. “El Diari d'Anna” s'inicia com una expressió privada dels seus pensaments íntims, expressant la intenció de mai permetre que uns altres el llegiren. Descriu càndidament la seua vida, la seua família i companys i la seua situació, mentre comença a reconéixer la seua ambició d'escriure novel·les i publicar-les.
De molt joveneta, Anna va desenvolupar un caràcter extravertit i independent que la diferenciaven de la resta.
Anna sentia un profund rebuig als comentaris masclistes. Les seues rèpliques, que no s'atrevia a expressar en veu alta, van quedar registrades en diverses anotacions.
En les pàgines del diari analitza la següent qüestió: “Una de les preguntes que no em deixa en pau per dins és per què (…) els pobles concedeixen a la dona un lloc tan inferior al que ocupa l'home”. No sols parla de la tradicional dominació del component masculí, sinó de la mansuetud de les dones davant semblant injustícia. També reconeix que: “l'ensenyament, el treball i el desenvolupament li han obert una mica els ulls a la dona”, però no és suficient: “Les dones modernes exigeixen el seu dret a la independència total”. No entrava en els seus esquemes tindre una vida dedicada exclusivament al matrimoni i la maternitat. Més endavant va confirmar: “Amb cada bri que desgrane em convenç més que mai, que mai seré només una mestressa de casa. Mai!”. Aquests mateixos pensaments apareixen reflectits en els seus contes. Les xiquetes que els protagonitzen tenen les seues pròpies aspiracions, com Kaatje, qui volia treballar en una fàbrica en comptes de ser serventa. Això mateix estava succeint als Estats Units, on les dones van reemplaçar als homes en la indústria de guerra.
Finalment, va ser descoberta i capturada pels nazis, i va ser traslladada junt la seua germana al camp de concentració d’Auschwitz el 2 de setembre de 1944, i posteriorment al de Berge-Belsen. Sabem que va morir entre febrer i març del 1945 de tifus, malaltia que va contraure al camp de concentració, a causa de les precarietats en les quals vivien.
Aquests exemples reflecteixen la consciència feminista d'Anna Frank, impròpia d'una jove adolescent en la dècada de 1940. El seu nom no sols està lligat a l'Holocaust, sinó a la millor literatura del segle XX.