Hui, dia 8 de març, celebrem el Dia Internacional de les Dones.
Un any més, gràcies al fet que la pandèmia està en remissió, eixim al carrer per a commemorar i celebrar el nostre dia, reivindicant els nostres drets. Encara que hem de continuar sent prudents, ja podem observar com hi ha una relaxació respecte a les mesures de seguretat contra la COVID-19.
Actualment, i a pesar que s’està treballant a consciència per avançar cap a una societat igualitària on la paritat entre homes i dones siga real i patent, encara ens queden molts assoliments per aconseguir. Hui a dia segueixen quedant-nos assignatures pendents, que fan que aquesta lluita siga no solament necessària, sinó també imprescindible. No cal més que girar la vista enrere per esbrinar tots i cadascun dels èxits que hem aconseguit totes unides, gràcies a la sororitat i a fer-nos escoltar.
Alguns d’aquests triomfs històrics són l’accés de la dona a l’educació, el sufragi actiu i passiu, i la protecció d’alguns drets que no s’equiparaven als dels homes. El feminisme ha aconseguit, mitjançant protestes pacífiques, moltes millores. No obstant això, encara ens queda molt per fer. Per fer-ne una xicoteta observació, hui a dia, CAP país, CAP, ha aconseguit un salari parell entre homes i dones. Però no sols això. En l’actualitat hi ha països on les dones segueixen sense tindre dret a vot amb igualtat de condicions.
Seguim caminant per a alcançar diverses metes. Com per exemple, aconseguir que el teletreball siga una eina de conciliació real i que no s’utilitze com una ferramenta desavantatjosa i abusiva, com ocorre en moltes ocasions.
És prioritari treballar en l’erradicació del llenguatge sexista i masclista, sobretot en aquells llocs on més visibilitat i força adquireix: a les administracions i als mitjans de comunicació. Aquestes xicotetes agressions condicionen com ens vegem les unes a les altres, i influeixen en com etiquetem els gèneres a la societat.
Un altre quefer a dur endavant, és el de motivar la gent jove a participar d’aquesta causa. El jovent és el futur, per la qual cosa, és fonamental arribar a elles i ells. Conscienciar-los i conscienciar-les que queda molt per fer i que ara més que mai, necessitem la seua força, de la seua energia i de la seua voluntat imparable per visibilitzar allò que els partits d’extrema dreta intenten silenciar i fins i tot ridiculitzar: LA LLUITA FEMINISTA!
Garantir la llibertat sexual de les dones és un dret bàsic i primordial. Però per a això, s’ha de disposar d’una legislació determinant i ferma, que empare a les seues víctimes i les faça sentir segures. Que aquelles dones que denuncien, mai se senten vulnerades, qüestionades i/o infravalorades als jutjats.
Una altra tasca pendent és el blindatge del dret a l’avortament tant als hospitals públics com als privats. I no solament en l’àmbit legislatiu, sinó davant dels atacs conservadors que s’hi produeixen, encara hui a dia, a les clíniques abortives.
Per a finalitzar, m’agradaria posar l’accent en les dones més majors. Ni podem permetre que l’edat condicione el valor de cap persona en la societat, ni podem girar el cap davant les pensions precàries que moltes d’elles perceben.
Per tot el que hem nomenat, i allò que no hem fet per no fer-nos més extenses, us necessitem A TOTES I TOTS, actives, proactives, dinàmiques i lluitadores perquè la lluita feminista NO S’ATURA. La lluita feminista SEGUEIX SEMPRE ENDAVANT.