El vinent dissabte, 5 de març, es commemora el 151 aniversari del naixement de la teòrica marxista Rosa de Luxemburg.
Amb aquest motiu, “Dimecres Violeta”, activitat impulsada per la Regidoria d'Igualtat de l’Ajuntament de Canals, indaga en la figura d’aquesta dona que fou impulsora del feminisme de l’època.
Rosa va escriure molt de sobre l'emancipació de les dones. Una de les seues grans preocupacions, quan va eixir de la presó el novembre de 1918, va ser impulsar l'establiment d'una secció de dones. Aquest fet és bastant sorprenent tenint en compte la quantitat de qüestions que va haver d'atendre en els escassos dos mesos de convulsió revolucionària entre el seu alliberament i la seua mort.
En la seua època, la tesi de la inferioritat natural de la dona era àmpliament acceptada en la societat patriarcal de l'Alemanya imperial: el codi civil establia la subordinació de la dona i els fills al marit. En 1908, es va alçar la prohibició de la participació de la dona en la vida política i al seu ingrés a la universitat. En aquest escenari, la principal bandera feminista consistia en la lluita contra la desigualtat entre els sexes, especialment la lluita pels drets polítics, que van ser aconseguits només quan va caure la monarquia en 1918.
Rosa de Luxemburg critica el moviment feminista europeu amb les seues demandes fútils, que només compleixen el paper d'omplir el «buit de la vida i el cap» de les dones, cansades de servir de nines o cuineres dels seus marits. Ella ironitza «l'ingrés de les dones a les universitats, caminar amb bicicleta, el dret de vot per als parlaments, ensenyar floricultura i manualitats a les xiquetes, discutir quina és la millor manera d'educar als xiquets, usar roba còmoda, etc.» En canvi, «la dona treballadora, que es nega a assistir a aquest congrés de “senyores”, és igual al seu company en el sofriment del treball per a obtindre el pa de cada dia per a ella i els seus fills».
Fent realitat el desig, Rosa considera que ja existeix la igualtat entre homes i dones del proletariat per les següents raons: tots dos treballen per al capital i perceben salari, justificació per a tindre els mateixos drets polítics en la societat capitalista; tots dos estan compromesos en la lluita pel socialisme i saben que «tan prompte com la classe treballadora victoriosa haja eliminat tota explotació i opressió de l'home per l'home, també trobarà fi la llarga dominació de la dona pel gènere masculí».
En els seus articles crida l'atenció aspectes de gran actualitat: la unió entre feminisme i combat al racisme; la reflexió que l'ardu treball domèstic és “una aportació gegantesca en termes d'acte-sacrifici i dispendi de forces” que ajuda a l'home “a garantir, amb un salari minso, l'existència diària de la família i l'educació dels fills” és injustament considerat improductiu.
Encara que els noms de les feministes de l'Est sovint han quedat en l'oblit, aquestes dones van formar coalicions sòlides fundades en les seues conviccions de construir un món pacífic i equitatiu, van forçar avanços de drets per a les dones de tot el món.
La vida, obra i pensament de Rosa Luxemburg constitueix un exemple de vida, davant una realitat on els números reflecteixen que la discriminació política, social i econòmica ha ocasionat la mort de milions de dones a l’àmbit mundial. En resum, és una de les figures més importants en la història, que va representar el feminisme com a poques dones.