Bressol del papa Borja Calixt III

Els orígens de Canals es remunten a la Història Antiga gràcies al seu assentament privilegiat vora la confluència del riu Cànyoles i del xicotet riu dels Sants de la Pedra. Diverses restes arqueològiques i especialment, una làpida funerària que hi havia a l’antiga església gòtica (a hores d'ara situada al Museu de Belles Arts de València) fan pensar en l’existència d’una vil·la romana. A més, passava la Via Augusta per Canals, la qual esdevingué després el camí de Castella.

En època dels àrabs, Canals era un nucli urbà molt important de la rodalia, ja que constituïa l’enclavament que regulava les aigües del riu del Sants. Aquest factor de l’aigua, tan decisiu en el món agrícola, ha quedat representat en un dels quarters de l’escut de la vila. La conquesta cristiana per part del rei Jaume I s’esdevingué el 1244. La torre i l’alqueria de Canals foren donades al comte Dionís d’Hongria. La Baronia de Canals va pertànyer successivament als Urrea i a Raimon de Riusec, el qual la va vendre als Jurats de la Ciutat de Xàtiva en 1352. Per altra banda, la Baronia de la Torre, propietat de la família Borja, també va ser comprada per Xàtiva el 1506.

El Canals medieval s’assentava sobre el barri anomenat El Secanet, on era l’església gòtica enderrocada a mitjans de segle XX i on, al segle XVII, es bastirà l'església parroquial actual.

La vila de Canals tenia tres portals ja desapareguts: el de Sant Roc, prop de la Lloca; el del Salvador, al final del Goleró i el de Sant Antoni, a la plaça de la Presó. És possible que n’existira un quart al carrer dels Sants de la Pedra: Abdó i Senén.