En la pequeña aldea de La Torre de Canals dice la tradición que nació, el 31 de diciembre del año 1378, Alfonso de Borja, el Papa Calixto III. La última restauración del Oratorio de los Borja ha sacado a la luz unas pinturas murales de época barroca que muestran las figuras de San Vicente Ferrer y de Calixto III niño -dibujo de la famosa profecía- y de San Francisco de Borja, lo cual no hace más que abundar en esa tradición. El oratorio, algunos restos del antiguo palacio y la torre que da nombre al lugar, conforman el espacio borjano del municipio de Canals.
El Barri de la Torreta
La Torre de Canals se emplaza al sudoeste del núcleo principal de la Vila. Su parte mas antigua la forman tres calles estrechas: Calixte Ill, Forn y Victòria, que se unen en una pequeña plaza donde están el oratorio y la torre que formaba parte del desaparecido Palacio de Borja. Desconectados antiguamente, tanto el barrio como el pueblo se han ido ampliando hasta prácticamente integrarse uno en el otro.
La Història
La història de La Torre i dels seus edificis més emblemàtics arranca, almenys, en època medieval islàmica, com així ho demostren les restes ceràmiques aparegudes durant el darrer procés restaurador i que s'hi remunten als segles XI i XII. El nucli d'habitació en aquesta època es limitaria a una petita alqueria rural. A començaments del segle XIII es bastiria la torre i la muralla, amb un caràcter defensiu i de control del territori, davant la inseguretat militar derivada de la imminent conquesta cristiana.
A l'època medieval cristiana corresponen les restes ceràmiques exhumades de ceràmica fina i d'ús comú dels segles XIII al XV, amb peces de Paterna i de Manises, i el bastiment, en el darrer terç del segle XIV, d'un petit palau gòtic de tipus rural adossat a la torre i a la tanca musulmana. Així mateix, s'hi va construir un oratori exempt que acabà a mans de la família Borja.
En aquest indret, per més que manca informació documental, diu la tradició que va nàixer el Papa Calixte III i eixa tradició s'ha mantingut viva en la memòria històrica del poble i ha quedat fixada en algunes manifestacions de l'art i de la cultura popular: durant les festes del barri de Sant Vicent, per exemple, encara hui, traslladen el sant a l'oratori de La Torre tot recordant la profecia vicentina -"...has de ser pontífex de l'església, t'anomenaràs Calixte i m'has de canonitzar."
En el primer terç del segle XVII s'havia restaurat l'arquitectura de l'oratori i entre finals i començaments del XVIII s'hi va abordar la decoració pictòrica dels laterals. La darrera restauració de l'Oratori ha tret a la llum un conjunt de pintures murals de gran valor. Els murals representen les figures de Sant Josep i el Jesuset, Sant Vicent Ferrer amb Calixte III Xiquet i Sant Francesc de Borja, amb inscripcions al lusives en castellà i valencià de l'època. La cronologia del retaule és barroca, amb juxtaposicions d'època neoclàssica realitzades el 1721. En 1758 els jurats de Xàtiva mamprengueren una restauració del palau que afectà fins a les estructures, en ocasions respectant la traça original i d'altres inserint elements de nova planta.
Tot i això, a mitjans del segle XIX, l'Ajuntament de Xàtiva, propietari del palau, novament en estat ruïnós, va vendre l'edifici a un particular. Va ser enderrocat i es van fer cases adossades a la torre que, almenys, contribuïren a conservar-la.
Durant els anys 90 l'Ajuntament de Canals abordà la recuperació de l'entorn borjià. En 1995 es va inaugurar la restauració de la torre, s'obrí la plaça i, en 2001, es restaurà també l'oratori de manera que hui la Torre de Canals ha recuperat un espai d'una enorme rellevància urbanística i històrica.